Avui dia podem caminar sota els fanals de l’enllumenat públic que hi ha en llogarets, viles i ciutats. Podem carregar el mòbil en diferents zones de les nostres cases gairebé sense moure’ns. La llum és un bé bàsic i imprescindible i el debat està més centrat en l’estalvi i l’eficiència que en el propi servei. Però tot té la seva història.
En 1852, Francisco Domenech complia el seu somni i aconseguia il·luminar la botiga de la qual era propietari. Això succeïa a Barcelona i es considera com la primera aplicació pràctica de l’electricitat. El mateix any, a Madrid s’ il·luminava la plaça de l’Armeria i el Congrés dels Diputats mitjançant una pila galvànica.
Van haver de passar una mica més de dues dècades perquè es comencés a gestar indústria elèctrica. També a Barcelona, el 1875, Xifra & Dalmau subministraven electricitat a diferents punts de la ciutat comtal amb motors de gas que impulsaven a les màquines Gramme, per obtenir la desitjada energia elèctrica.
L’electrificació de grans ciutats
En 1877 comença a funcionar el primer ascensor elèctric de l’estat espanyol, i quatre anys després es crea la Societat Espanyola d’Electricitat amb un capital de 20 milions de pessetes. Aquesta entitat va promocionar l’electrificació de grans ciutats com Barcelona, Madrid, València o Bilbao. Però va ser Girona, la localitat en la qual es va inaugurar (el 1886) la primera xarxa d’enllumenat públic.
Els anys següents serien de regulació de l’incipient mercat elèctric. Al mateix temps que creixia, l’administració anava aplicant noves normatives. I continuava progressant en la recta final del segle XIX i en els successius anys. Fins als nostres dies.
Els grans avenços de la història van provocar un missatge avantguardista en el seu moment i van suscitar importants debats. Aquelles llums que il·luminaven la botiga del Sr. Domenech eren l’aposta per l’energia intel·ligent a la que avui podem accedir sense complicacions, per garantir l’estalvi, l’atenció personalitzada, el compromís ambiental i un servei satisfactori.
